Informe de l'estada d'una membre de Banyoles Solidària a Niakoy-Kerewan, Gàmbia

El mes d’agost del 2008, la Dolors Terradas va fer una visita-estada a Kerewan, per tal de supervisar els projectes i veure les possibles necessitats. Amb ella, hi anaven unes altres sis persones –algunes de Banyoles- en un viatge de treball-turisme. Des de l’IES Josep Brugulat s’havien enviat ordinadors destinats a l’escola secundària de la zona de NIAKOY, a la qual pertany Kerewan. Tres de les persones que hi anàvem som professors del Brugulat, i el nostre objectiu era instal·lar i posar en funcionament aquests ordinadors. Aquest objectiu es va acomplir a bastament i ha començat un agermanament entre els dos instituts.

A la vegada, un grup de immigrats gambians residents a Banyoles i procedents tots ells de la comarca de WULLI – DISTRICT, a la riba nord del riu Gàmbia, havien iniciat una associació anomenada Wulli Kan Be Solidaritat i havien reunit diners per enviar medicaments a tot el districte (al qual també pertany Kerewan). Tot i que hi va haver problemes perquè el govern no acceptava aquelles determinades pastilles contra la malària, finalment s’ha aconseguit distribuir-les.

Banyoles Solidària volia saber com anava el funcionament del nou tractor. Vàrem poder constatar que funcionava amb regularitat durant l’època de la preparació dels camps, tot i que no aconseguien massa beneficis perquè després era difícil llogar-lo. De totes maneres, la població n’està molt satisfeta i el tractor ha servit per incrementar la superfície destinada als camps d’arròs, camps de propietat comunitària, que cada any es reparteixen entre tots els habitants del poble que volen (homes i dones) i cadascú es treballa la seva parcel·la. Enguany el cultiu de l’arròs ha estat molt productiu, tant per la superfície destinada a aquest producte com pel fet que ha plogut molt i a més Banyoles Solidària hi va enviar ajuda per comprar adobs.

També es va poder constatar el curs de les obres de l’ambulatori, que anava a un ritme força lent, perquè des que es va pressupostar fins ara, cada vegada els materials s’han anat encarint. Disposàvem de tres mil euros, però realment s’hi està gastant més, entre altres coses perquè l’han construït més gran del que ens pensàvem inicialment.

El molí per moldre cereals, si bé encara funciona, té un problema mecànic i un altre d'organitzatiu. De fet, se’n cuiden unes dones que fan una comissió i tenen un home que fa el treball. Les dones es queixen que aquest home hi va poques hores però, de fet, l’home cobra una misèria pel seu treball, (fins i tot des del punt de vista de Gàmbia). Els vàrem proposar que se li fes una mena de lloguer o contracte i que ell en fos el responsable. Primer varen dir que no però sembla que s’hi han repensat.

Cal constatar que la comunicació amb el comitè d’allà es fa molt difícil- tot i que aquest any teníem un bon traductor de 12 anys- sobretot per les diferències conceptuals i de ritme de treball. Costa fer reunions, entendre’s i aconseguir que portin un mínim de comptabilitat i de resums escrits per tal de poder-los revisar. L’únic consol és que en un poble petit tothom ho sap tot i ho controla tot, i entre ells sí que es porten la seva comptabilitat, però, és clar, de paraula! Cal dir però que aquest no és un problema de la nostra contrapart i prou, sinó que és general a tot Gàmbia, sobretot quan cap dels membres de la contrapart no ha anat a l’escola anglesa, i només saben una mica d’àrab.

Siguem optimistes i a poc a poc ens n'anirem sortint!