DIARI D'UNA CONVIVÈNCIA. CONDEGA 2004 14/19

Dimecres, 18. Un nen del carrer. Els pares i mares demanen beques
Ahir a la tarda vaig estar mirant un video de la “fiesta del Estudiante” (23 de juliol) de l’Institut Nacional . És una festa que organitzen els/les profes per divertir els estudiants. Ballen danses tradicionals, karaokes, desfilada de models, humor... realment tenen molt de mèrit! Treballen 30 hores lectives, cobren uns sous de misèria (uns 60 € mes) i encara HAN DE FER EL PALLASO PER DIVERTIR ELS ALUMNES!!!
Quan tornava aquest matí del cyber d’enviar una “crònica” a Banyoles he trobat un nen pel carrer amb una panereta de plàstic que m’ha demanat un “peso”. Jo no portava cap moneda. Ell anava darrera meu i insistia...Al cap d’una estona em diu. “usted es el padrino de la Hickssa”. Li he demanat el seu nom. Quan m’ha dit que es deia Matute (és curiós, m’ha dit el cognom), jo li he preguntat si coneixia en Freddy Matute, el company de la Lorena. Ell m’ha dit :”Freddy es mi papá”. Li he mirat sorprès i amb una gran pena. Viu amb la seva “abuelita”, m’ha explicat, i amb un altre germà. La mamà és a Costa Rica amb un altre home, i el pare amb la Lorena i quatre fills més. Va a escola a la tarda; al matí, amb els seus 7 anys, quasi descalç, trepitja els carrers de Condega venent alguna “tortilla”. Li he donat deu pesos per lliurar a l’abuelita.
A les 11’30 am. reunió amb els pares-mares d’alumnes becats de l’Institut Nacional. Ha estat una reunió massiva: quasi un centenar d’assistents. Les mateixes paraules de salutació i les mateixes promeses de seguir treballant per mantenir el projecte. I també la mateixa sensació d’impotència davant tanta necessitat. També hi assisteixen alguns que no tenen beca però que la volen sol.licitar. Alguns ens deien que si no aconsegueixen beca hauran de treure el fill/a dels estudis. M’he tornat a emocionar, se’m feia un nus a la gola en sentir les paraules senzilles, però sinceres, d’agraïment a Déu i a nosaltres per aquesta ajuda, que per a ells és tan important.
Quan he sortit de l’Institut he passat per casa de la Lorena. Viu al costat i tenia la porta oberta. M’ha explicat una altra “aventura”: ahir, una cosina d’en Freddy li va robar roba, i uns 300 córdobas. La va anar a empaitar per tot Condega i fins a Palacagüina, on la va trobar , però ja s’havia gastat els diners...”Al perro flaco todo son pulgas”. Hem anat a comprar llet en pols per als nens a una pulperia del costat. L’altre dia em va dir que no prenien llet quasi mai. Quan he preguntat el preu he entès el perquè. Una bossa de llet en pols per fer un litre val 12’50 córdobas (unes 125 pts.) Això és quasi la meitat del salari d’un dia d’un treballador.
Poc després de sopar –devien ser les 7- he sortit a donar un volt pel parc, que queda a dos quadres de casa. He trobat la Cristina, d’Olot, i hem anat a la canxa on cada dia juguen a bàsquet els d’aquí contra els de Palacagüina. Amb la Luisa i l’Alvaro comentaven el baix nivell escolar d’aquí: donen el certificat de primària sense el nivell adequat. Repetir un curs és una deshonra familiar. El nen no podrà fer la promoció amb els seus companys...!! i el dia de la promoció llencen la casa per la finestra, encara que no puguin menjar a l’endemà.
Després d’una llarga sequera que ha fet malbé gran part de la collita en moltes comunitats, fa un parell de dies que ha començat a ploure. Ha fet algun xàfec amb molta intensitat. La nit passada va ploure força. Els carrers estan enfangats... Ja és tard, però, per recuperar el que s’ha perdut. Molta gent patirà gana els propers mesos. El preu dels frijoles ja s’ha disparat: 6’50 córdobes la lliura. Això deu ser unes 200 pts. Kg.